sábado, 30 de junio de 2012

VK

(Léase con ese tono)
- Buenas noches
- Buenas noches. A Vallecas, por favor. 
- Muy bien, a qué zona?
- Conoce la colonia de los taxistas? 
- Mmm sí, creo que sí..
- Está por el camino de Valderribas, al final de López Grass.
- Podemos ir por la M-30 o la M-40.
- Sí, sí usted mismo..

Los que lo hacían bien entraban por el LIDL y siempre pillaban el semáforo de delante del bar. Giraban y yo decía "Ahí, en la farmacia". Y ya en la noche, enfilábamos esa pequeña calle. Los que no iban por Atocha. Atocha.. Siempre miraba esa casa en la Avenida de Barcelona, como una tonta.. Un puente, Pacífico, otro puente, Vallecas, y por Puerto de Canfranc arriba llegábamos al destino. A veces daba miedo.
 
El Tierno, el gimnasio Kimura, el 141 hasta la L1, el restaurante chino, ese parque que nunca pisé al final de la calle, las mesas, el colegio Asunción de Vallecas, el AhorraMás, Pacífico, Puente de Vallecas, Nueva Numancia, la casa de... muchos, el dentista, el Santander, los barrotes de tu casa vistos desde la calle, los adoquines lisos y fríos en invierno, los mil bares de Lopez Grass, que se hacía eterrrna, los Montaditos, la cachimba y todo lo que me perdí.. Y todo lo que pudiera haber sido. 


sábado, 2 de junio de 2012

Fuska

Gairebé ja no tinc por d'abraçar-te sense fer-te mal. Tinc ganes de sortir a patinar, córrer o anar en bici amb tu, d'anar al riu i cansar-te, i de que et creixi el pèl ros que et falta perquè tot torni a ser com abans. Abans no sabia ni volia saber el que em podies oferir, però un dia vas córrer cap a mi al carrer del Xavi, al cap de poc vam anar a passejar soles per Kny, i ara m'encanten els teus petons i que el teu cap reposi al meu pit abans d'anar a dormir. Em dóna Pau tenir-te a prop, em sento tranquil.la si em fas companyia quan no tinc bon dia, i ric amb els teus cops de cua quan estàs contenta. He creat un vincle amb el que mai hagués cregut que ensopegaria i que ara agraeixo haver trobat. Hauria d'aprendre algunes coses de tu.. A estar sempre de bon humor quan arriben a casa, a preferir sempre sortir al carrer a quedar-me a tancada, a acceptar carícies de tothom i treure'm aspresa de sobre, a no saber què és la rancúnia, a estimar tothom que m'envolta i m'estima, a aprofitar cada moment jugant, menjant o dormint si em ve de gust.. T'estimo Fuska.