The ides of march

I'll follow you forever

Al calendari romà els idus de març queien en el 15 del mes de Martius. Els idus eren dies de bons auguris que tenien lloc els dies 15 de març, maig, juliol i octubre i els dies 13 de la resta dels mesos. La data és famosa perquè Juli Cèsar va ser assassinat en els idus de març de l'any 44 aC Segons l'escriptor grec Plutarc, César havia estat advertit del perill, però havia desestimat l'advertència: «El que és més extraordinari encara és que un vident li havia advertit del greu perill que l'amenaçava en els idus de març, i aquell dia quan anava al Senat va cridar al vident i rient li va dir: "Els idus de març ja han arribat ", al que el vident va contestar compassivament: "Sí, però encara no han acabat".» Tot i que el calendari romà va ser substituït pels dies de la setmana moderns al voltant del segle III, els idus es van seguir usant coloquialmente com a referència durant els següents segles. Shakespeare en la seva obra Juli Cèsar el 1599 els citava en escriure la famosa frase: "Cuida't dels idus de març !".

Everlong

Hello
I've waited here for you... Everlong
Tonight I throw myself into
And out of the red
Out of her head she sang

Come down
And waste away with me
Down with me
Slow how
You wanted it to be
Over my head
Out of her head she sang

And I wonder
When I sing along with you
If everything could ever feel this real forever
If anything could ever be this good again
The only thing I'll ever ask of you
You've got to promise not to stop when I say when
She sang

Breathe out so I can breathe you in
Hold you in
And now I know you've always been
Out of your head, out of my head I sang

And I wonder
When I sing along with you
If everything could ever feel this real forever
If anything could ever be this good again
The only thing I'll ever ask of you
You've got to promise not to stop when I say when
She sang

And I wonder
If everything could ever feel this real forever
If anything could ever be this good again
The only thing I'll ever ask of you
You've got to promise not to stop when I say when

Posidonia

La Posidonia oceanica es una planta acuática, endémica del Mediterráneo, perteneciente a la familia Posidoniaceae. Tiene características similares a las plantas terrestres, como raíces, tallo rizomatoso y hojas cintiformes de hasta un metro de largo dispuestas en matas de 6 a 7. Florece en otoño y produce en primavera frutos flotantes conocidos vulgarmente en Italia como "olive di mare" (olivas de mar).

Forma praderas submarinas que tienen una notable importancia ecológica. Constituye la comunidad clímax del Mar Mediterráneo y ejerce una considerable labor en la protección de la línea de costa de la erosión. Dentro de ellas viven muchos organismos animales y vegetales que encuentran en las praderas alimento y protección. Se la considera un buen bioindicador de la calidad de las aguas marinas costeras.


En 2006 se descubrió en las Baleares una planta de Posidonia de cerca de 8 km de largo, a la que se le atribuyó una edad de 100.000 años. La planta se sitúa en el interior de una pradera que se extiende unos 700 km² desde la zona de Es Freus (Formentera) hasta la playa de Ses Salines (Ibiza). La identificación de la planta fue posible gracias al uso de marcadores genéticos. El descubrimiento fue fortuito, ya que se estima que dentro de esta pradera viven cien millones de ejemplares de la misma especie. Se cree que esta planta es uno de los organismos vivos más grandes y longevos del mundo.

http://ripposidoniaformentera.wordpress.com/